Com és jove, ella presum:
ningú fadrí li agrada.
Com ve que veia és tornada
i d’es fadrins refuada,
que de viudo n’hi anàs un!
D’al•lotes n’hi ha a manades;
més guapes seran que tu,
i en trobaré, ja és segur,
de riques i acomodades.
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
em pens si m’estava bé,
hi faria una passada.