Voldria que te n’anasses
de Mallorca, estimat meu,
i que d’allà no tornasses
tant com Déu seria Déu.
T’estufes si ès no ès,
que no em vols perque som pobra,
i també hi ha gent que troba
si tu ets algún marquès.
¿Te pensaves tornar-hí,
blanca com a flor de lliri?
Debades passes martiri:
qui no hi neix, no hi pot morir.