Tan fort està lo meu cor,
que no mudarà mai mai,
lligat amb cadenes d’or
i amb grillonets de crestai.
¿Saps què voldria tornar?
Ses calces que dus posades,
tan sols per esser tocades
de ta preciosa mà.
Si van bruts es moliners
de farina, és honra seva:
per ventura dins ca teva
no n’hi ha entrada fa un mes.