Ses olives que coïu,
com toquen les vostres mans,
garrida, les convertiu
en perles i diamants.
Sabràs que t’he volgut bé;
t’he estimat més que ta mare;
però tant he mudat ara,
que, si et dauraven d’or, encara,
per mi no vals cap dobler.
Antany, aquestes saons,
mu mare em va desmamar,
Som tan fort amb so glosar
com un vaixell a dins mar
que està per a pelear
amb mil i cinc-cents canons.