-Jo no sé si ve de Déu
o si són ses teves traces:
tornes vermeia, com passes;
¿que dec haver d’esser es teu?
-Si torn vermeia quan pas,
tel és ma condició.
No t’enamors de fadrina
que no muda de color.
Enamorats. Festejament. Partits
Artà
Admiració, Amor, Anatomia, Cos humà, Déu, Devocionari i advocacions, Estimació i afecte, Festeig, Floretes, Passió i enamorament
7a7b7b7a7c7d7e7d
Mixta
8
L’enamorat veu que cada vegada que passa la seva estimada es posa vermella. Ell li demana si és que sempre té les galtes vermelles o només se li posen en veure’l.
Pel que ella contesta que sí torna vermella quan el veu passar. Que no se n’enamori d’una fadrina que no li canviï la fesomia de la cara; perquè sinó no és amor vertader.
Jo cant i tenc lo cor meu
que de tristor casi plora;
amor, si us duen enfora,
jo vos comanaré a Déu.
Enc que canti, tenc lo cor
que de tristor casi plora;
lo meu bé, si anau a fora,
jo vos comanaré a Déu.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.