Catalina-Aina, estimada,
volguda de s’escolà,
¿per què no hi vares anar
an es ball, anit passada?
-¿Aineta, vols esser meva?
Aineta, digues que sí:
faràs sa feina per mí,
’niràs a menjar a ca teva.
¿A on són aquells bons temps
que tant tant mos regalàvem
quan vós i jo festejàvem,
i ara n’hem d’estar ausents?