Amor, no vagis de vega!
Mira, que t’avís per bé,
que a casa d’un saboner,
el qui no cau, hi llenega.

Jo no m’en puc anar vespre,
l’amo, perque som fadrí.
Se poria estrevenir
trobar roca p’es camí,
caure, i rompre-me sa testa.

Arrere torn caminant,
sa darrera serà aquesta.
Quina aigordent tan xalesta!
¿Que serà com s’altre vespre,
que l’endemà vaig fer festa
sense sebre de quin sant?