Jo no me vui empatxar:
que ho apleg qui ho ha escampat.
Jo lo que vui és es blat
o farina per pastar;
jo no vos dic roegat,
que em faria vomitar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Segada
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
501
Volum
II
Altres cançons relacionades
Margalida, si no em vols,
al món renunciaré.
¿Saps a on me n’aniré?
Damunt un puig, i viuré
de banyes de caragols.
Una fadrina ha d’estar
al fi com una balança;
a tots ha de dar esperança
i de ninguns pot fiar.
M’han dit que pensau mudar
vostro voler, estimat meu;
i jo, per mudar es meu,
¿quin Déu hi ha de bastar?
Tradicionari de Mallorca
