Jo vui dar la despedida
a lo meu fadrinejar,
perque casada he d’estar
i hauré de mudar de vida.
Terra avorrida de Déu,
qui no fa blat ni civada:
en quatre anys que t’he sembrada
no m’has tornat lo que és meu.
Pastor qui no mena ca,
es bestiar se riu d’ell;
maldament sia nanell,
sols que sàpiga lladrar!