Jo no et vui ni sé qui et vol
ni sé qui t’ha fet venir.
Sempre que venguis aquí,
jo te deixaré tot sol.
Jo no vui que un faristol
com tu, se rigui de mi.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Llucmajor
Befa, Festeig, Rebuig
7a7b7b7a7a7b
Mixta
6
4449
I
260
Un temps, quan jo festejava
aquella flor sense olor,
no hi anava per amor,
sinó que d’ella em burlava;
i sa mare se pensava
que jo aguantava es timó,
i a jo, per fer de patró,
sa barca no m’agradava.
Vos veig amb tanta estufera
que us mir i no us gos tocar:
par que sieu la carxofa
coïda del carxofar!
Vaig veure un carai de llop
arran de la mar salada.
Vós sou tan lletja, estimada,
com sa mascara d’un pop.