Mestre Miquel, vós teniu
aqueix nas com un trinxet,
i l’allargau en s’estiu
i l’arrufau com fa fred.

Perquè som tendre d’edat,
martiris me feis patir.
Si vos torbau a venir,
es veïnats vos poran dir:
–Fieta, l’hem enterrat.

N’hi haurà qui se’n riuran
i jo també me’n riure,
com per dins Llubí em veuran:
-Dia tenga, don Juan,
¿que ja no fa de bover?