A les deu me vaig posar
a festejar a sa finestra;
la jove ne sortí destra:
-És hora d’anar a colgar!

Dalt ses muntanyes més altes
veig un pi que no pot créixer.
Si es meu estimat me deixa,
supòs que s’any que ell va néixer
en degueren néixer d’altres!

Té cloveia i bessó;
té coa, cap, i cap cama;
és bo per fer nyama-nyama,
s’enfila damunt sa rama
i a baix té es nieró.
El caragol.