Jo no crec tenir-hi manyes
per dir que us enyoraré;
altre consol no tendré
sinó mirar ses muntanyes.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Allunyament. Enyorança
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Amor, Dolor i plany, Enyorança, Medi rural, Muntanya i bosc, Paisatge, Relacions de parella, Sentiments, Soledat, Tristor, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
140
Volum
I
Núm de pàgina
11
Interpretació
Referència a l’amor entre home i dona. Els sentiments d’un enamorat/ada per l’absència de la seva estimada/estimat. Expressa melancolia produïda per l’allunyament i condensada en l’enyorança.
Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Tradicionari de Mallorca
