Vuit dies farà demà
que es meu cor no té alegria,
i sa que la m’ha de dar
viu lluny de la pagesia.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Jo cant i tenc lo cor meu
que de tristor casi plora;
amor, si us duen enfora,
jo vos comanaré a Déu.