Jo m’és seguit somiar i somiar que som ric, i com estic desxondit no tenir trast que parar.
Engany, hipocresia
Artà
Sant Antoni d’es Fangar, no estigueu arraconat; sortiu enmig d’es rotlat, que es “molts anys” vos volem dar.
En Toni de Sa Deyè te comana molt, Maria: diu que més s’estimaria morir que alcançar-tè.
Viudeta de santedat, que anau de purificada! Com una monja tancada que avui hagués professat.
