Com si sa Lluna i es Sol
ja perdessen sa corrida:
així va Na Margalida,
aqueixa rosa florida,
ara, vestida de dol.
Cada dia los meus uis
estan girats cap a mar
i en veure vaixell passar,
aluego estan remuis.
S’estimat meu m’ha deixada,
m’ha deixada i no me vol,
i diu que ja en té una altra
que li dóna lo que vol.
Que l’hi doni, que l’hi doni,
que jo no l’hi vull donar,
perquè aquella que l’hi dóna,
senyal que se vol casar.