Jo m’aixec dematinet, damatí al punt de l’auba.
Jo me’n vaig a passejar pe runa costa molt llarga.
Quan som a mitjan lloc, ses campanes sent tocar
i me vaig girar darrere per veure el qui venia.
I va ser un amic meu, un amic de confiança:
-Oh, amic meu, ¿me vols dir tu per qui toquen les campanes?
-Amic meu, jo t’ho diré: per la teva enamorada.
-Oh, amic meu, no pot ser això, no fa un quart que l’he seixada.-
Volta el cavall en redó, de cap a ca-sev aanava.
Com mentres volta cantó, vé es balcó molt endolat
I se n’entrà per endins, com si fos amo de casa.
Quan va ser en es replà, en es replà de s’escala,
vé la jove amortaiada, vestida i enflocada
així com ’via d’anar.
El jove s’ajoneià i perdó li demanava.
-Catalineta, aixeque’t, que l’anima és condemnada.
Vés abaix an el celelr, trobaràs la mia mare,
i li diràs que te don les claus de la mia caixa,
i dedins hi trobaràs l’anell d’or i ses racades.-
El jove, quan sent això, se pega tres punyalades:
La primera, caigué en terra; la segona, el va ferir:
la darrera, va morir.
I als qui estan enamorats, a tots los passa així.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amor desgraciat
Poble
Sineu
Rima
Assonant
Núm de glosa
47
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Un pareier molt m’enutja
i un bover em dóna tristor:
però es pareier major
d’aquesta possessió
m’ha mort es porc i sa trutja.
En es ball de Son Socies
una joveneta hi ha
que s’atreví a menjar
dins es plat de ses olives.
Senyor, dau-mos testes fines,
discurs i enteniment,
per dictar es deu manaments
que han d’observar ses fadrines.
En el primer, has d’anar
llesta i mortificada
de los teus ben remirada,
dins poc temps si et vols casar.
O, si no, hauràs d’estar
dins ca teva retirada.
Hauràs d’esser en lo segon
amorosa en so parlar
i hauràs de reparar,
si t’escometen, qui són,
o, si no, colga’t dejorn,
es vespre, quan ell vendrà
Es tercer, per esser llesta,
t’has d’aixecar dematí,
i sabràs taiar i cosir,
i també podràs sortir
un petit a sa finestra.
Ets d’anar de festa en festa,
totes les has de complir.
En el quart, en ses amors,
n’has de tenir de paciènci’
a los teus superiors,
i veuràs que es servidors,
davant, te faran favors
per estar en ta presènci’.
En el quint has de provar
de treure ses castanyoles,
i, en esser totes soles,
n’has d’aprendre de ballar
i faràs enamorar
es fadrins fent cabrioles.
En el sisè, ja trauràs
un vesit i altre vestit;
un, gaiard, s’altre, polit.
i veuràs si deixaràs
lo jovent embadalit.
En el setè, ja trauràs
la teva honra i cortesia,
per si te veus algun dia
que et vénguen a festejar.
Molt l’hi has d’apreciar,
perque no saps si et farà,
en aquest món, companyia.
En el vuitè, ja trauràs
sa pinta i es mirais fins.
Ets uis giraràs dedins,
si tens defcte el veuràs,
i així procuraràs
fer-te bons reganyolins,
i amb quatre matatxins
an es portal sortiràs;
i veuràs si robaràs
es cor a molts de fadrins!
Tradicionari de Mallorca
