S’estimat està a Sa Pobla
i diu que no vol venir.
Jo li he enviat a dir
que li pagaré es camí,
es d’anar i es de venir,
de cada passa una dobla.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Enguany serà any de lli
i ses mantes faran pomes.
-Al•lota, ¿per que t’entones?
-¿Per que? ¿Per que? Perque sí!