A’s cap d’amunt de la vila
hi tenc posat mon voler;
cosa bona hi deu haver,
perque tothom s’hi retira.
En Pere de la Pitera
se’n va anar a robar ametlons
i se va enganxar es calçons
de sa banda de darrere.
Un aucellet és passat
tot carregat d’alegria,
i ha dit, com ha cantat,
majoral, que ja és migdia.