Jo ja et volia, estimat,
emperò no dic a on:
a’s cap d’allà d’aquest món,
a unes forques penjat,
i es cos esquarterat,
i es budells a un torn.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Selva
Camp Semàntic
Anatomia, Cos humà, Desamor i ruptura, Malvolença, Mort, Relacions de parella, Separació i divorci
Mètrica
7a7b7b7a7a7b
Rima
Consonant
Versos
6
Núm de glosa
4434
Volum
I
Núm de pàgina
259
Altres cançons relacionades
Me convendria llogar
unes cases a Ciutat:
veuria es meu estimat
com passaria, format,
amb so sabre an es costat
i es fusell en sa mà.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
qualque dia, en caure bé,
hi faria una passada.
Tradicionari de Mallorca
