Jo n’estic tan tota sola
com la gírgola en el camp:
per devertir-me, jo cant,
i la meva vista plora.

Estimat meu, si no mudes,
ets es més dolent del món:
ton pare i ta mare són
enconats de llet de judes.

Tant m’és possible mudar
s’amor que en tu he posada,
com una gulla escossada
enmig de la mar sembrada
treure branques i arrelar.