Amigues i gavelleres,
de cop m’haureu de dir “vós”:
hem tractat de casar-mós;
ja ha molt que en tenim quimeres.

A sa finestra, un sastrillo,
de molta gent és mirat;
som quedat enamorat
de mirar-te es rebosillo.

Jo no som gran marinera
per anar en lo teu vapor:
vui anar en la teva llenxa,
marineret del meu cor.
-Engronsa t’engronsaràs
i mai te marejaràs
i a la mar tendràs
marit i timó.