Me’n prendrà com lo bellveure
que de l’aire està privat.
Deis que estau enamorat,
però no em veniu a veure.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Estimat, pena em donau,
molta pena i cativeri,
jo volria esser a s’imperi
d’allà on vós habitau.