Voldria que Déu m’aidàs
i un àngel me dugués noves
per sebre tu com te trobes,
com te trobes i què fas.
Que de pena pas, i call,
departada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
a poca llenya que té.
Quan varen fer Son Pastor,
m’estrany com no hi feren clasta,
i és que varen dir:-Ja basta
de sa paret sa blancor.