Jo espellava ses sabates
i no sabia per qui:
tan possible és casar-m’hí
com una moixa nodrir
una ventrada de rates.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Sineu
Núm de glosa
1411
Volum
III
Altres cançons relacionades
Peixetera, peixetera,
tu m’ets dat es peix dolent.
Si no em tornes sa pesseta,
ho diré a tota la gent.
Jo voldria que plogués
pistoles i carabines
i farfallons de fadrines,
una guapa i s’altra més.
Com l’abre no vol la fuia,
en terra la deixa fer.
Vós a un altre voleu bé,
i a mi em campau comsevuia.
Tradicionari de Mallorca
