Com tu n’has hagut mon cos,
n’has fet altre son camí;
casi m’atrevesc a dir:
d’un petit n’has fet un gros.
Jo posar-me de dol no gos,
perque no hi trobin què dir.
Si se torna estravenir,
tu fadrina i jo fadrí,
encara hi ha aquell camí
que tu me solies dir
quan ten’anaves de mi:
-Bona nit, ramell de flors!
Si a mi m’estava bé,
a veure’t seria anada;
com una desbaratada
ploraria p’es carrer.
Si sa meva amor du dol,
jo me vestiré de negre:
jo hi som perque ella conega
que som seu, si ella em vol.