Si me volia casar
d’aquí diumenge, bé puc.
Oh Mare de Déu de Lluc,
vos deman si em convendrà
s’estimat, si em rentarà
sa cara amb pedaç eixut.

Fadrineta presumida,
mira on has de parar:
ets ossos en es fossar,
davall terra consumida.

En no tenir-me, em desitges,
i si em tens, ja no me vols;
m’has mester per coure cols
i et faç nosa dins ses sitges.
El foc.