Jo de ben propet l’hi deia,
petit, just que ella ho sentís,
i tenia es front més llis,
que jo sa cara m’hi veia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Artà
Camp Semàntic
Anatomia, Befa, Bellesa, Cos humà, Humor i comicitat, Sentiments, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2960
Volum
I
Núm de pàgina
175
Interpretació
A vegades parlam baixet perquè no ens senti la persona de la qual conservam.
Està tan a prop d’ella que no vol que el senti; però no pot aguantar-se comentar que té un front tan llis que quasi pot fer de mirall.
Altres cançons relacionades
Diuen que Na Coll Collassa
braveja que té balcó,
i només té un finestró
que amb penes es cap hi passa.
Al•lota més capritxosa
no en ’via vista cap mai:
amb un cop rompé es mirai
perque no la feia hermosa.
Cantin celi, cantin celi,
cantin celi, ja ho val!
Qui té es salero venal
que el dugui an es Mercadal,
an es ball d’En Binieli.
Tradicionari de Mallorca
