’Vui és dijous tot lo dia,
un temps l’anava esperant;
i ara m’alegra tant
com si dijous no hi havia.
Tenc sa dona, ¿que no ho creis?,
que me té desesperat!
Du es senyoriu aferrat
fins a s’arrel d’es cabeis.
Un temps, com jo era jove,
passava es temps fent cançons,
i ara, amb dos esperons,
es cavall no puc fer córrer.