Molt de menjar destrueix
sa salut i fa misèri’;
sa bossa i es cos pateix,
i a qualcú los dependeix
allà dins es cementeri.

Si no en tens de pa, cerquè’n,
que jo no vui dijunar,
que quan nos vàrem casar,
tu t’hi vares obligar,
estimat meu, a dur-me’n.

Guerrera meva, sabràs
que t’avís perque et vui bé:
tu ara el festejaràs;
llavò, jo m’hi casaré.