Jesús, Josep i Maria,
Jesucrist, mon Redemptor,
vullau-me donar valor,
per explicar mon dolor
que vaig patint nit i dia.
De Son Tei has de partir
com una àguila volant.
No t’atures un instant,
que la mort me ve citant,
que com som viva m’admir.
De Son Tei te partiràs
amb un vertader dolor.
Aniràs a Son Baró
i diràs a mon amor
que és gran la pena que pas.
Passa molt prest es camí,
fé via com un falcó,
i ves-te’n a Son Baró,
perque si tardes, l’amor
ja m’haurà vençuda a mi.
Carta, en arribar allà,
no respongues malament.
Alaba primerament
el Santíssim Sagrament,
que és lo més convenient
que pot dir el cristià.
El camí no planyeria
si jo fos son estimada.
I si fos ben arribada,
de Son Tei en partiria:
molt prompte hi caminaria
perque estic enamorada.
Fins que em dónes ses amors
aniré passant fadiga.
Si ales d’àngel tenia,
no hi hauria cap de dia
que no conversàs amb vós.
Em redoblau el pesar,
Esteve, com vos tardau.
Ses lletres que m’enviau
són serres que em travessau
lo meu cor de par en par.
Esteve, aquí rebràs
en lletres, la pena mia,
perque jo em trob, nit i dia,
que d’amor no sé què em faç.
Que dir-te que som casada,
no poràs tal cosa oir,
perque antes sentiràs dir
que som morta i sepultada.
Aquí us envii sa resposta
del paper que heu enviat.
Si estàveu enamorat,
ja seríeu arribat
a veure’m, que poc vos costa.
Qui la carta llegirà,
Esteve, i hi troba errada,
ja respondràs, prenda amada,
perque el qui l’ha dictada
no té tranc en lo parlar.
Aiximateix lo escrivà
escriu molt poca vegada.
Més informació
Classificació
Amoroses
Poble
Sant Joan
Rima
Assonant
Altres cançons relacionades
Com més horabaixa es fa,
es meu cor més pena té,
perque veig que no vendrà
es qui li vull tant de bé.
Al•lota de Ciutadella
¿que véns a cercar llagosts,
animals que peguen bots,
a quinze sous sa barcella?
Senyors meus, ¿voleu oir
un pas que va succeir
no fa massa temps,
d’un porc que de los seus béns
volgué dispondre
i determinà compondre
son testamnet?
Va elegir, primerament,
dos marmessors:
En Llorenç d’Es Puig d’En Ros
i un altre més,
perque, en esser mort, tengués
qui, dins pocs dies,
fes complir ses obre spies
que se deixàs,
i son parents avisàs
que se’n cuidassen,
i es prebebord comprassen
per son enterro.
Aquí va respondre es verro:
-Nem a ca’s Notari
a prendre s’inventari
de son testament-.
No hi cabia de content:
-Tot serà meu!-
Emperò tot va esser neu
son pretenir:
-El qui m’ha engreixat a mi
faç hereu meu.
Man que da sa carn i es lleu
facen taiades
per menjar ses convidades
i es ocnvidats.
Man que facen un sopar
pompós i gros
amb molta carn i arròs
p’es matancers.
Que no planguen es diners
per comprar suc;
que se puguen omplir es buc
tant com voldran.
Lo mateix que deix i man,
per los meus dols,
facen un sac de bunyols
per darreria.
I que En Llorenç també hi sia
d’es Puig d’En Ros
i que conti un cuneto o dos
i faci gloses,
perqu eem pens que aquestes coses
me serviran
per sortir del turment gran
del purgatori
i me n’aniré a la glòri’
quan Déu voldrà.
An el senyor Damià
deix es puput,
que soni es tut-tururut
de matinada.
A la senyora Bernada
deix sa coeta,
i llavò, de sa bufeta
li faç llegat.
An el senyor escrivà
li deix ets uis,
que se mir a no fer embuis,
l’hi dic davant,
que en lloc de passar envant,
no torni arrere.
Sa trutja de l’amo En Pere
Paulo Ripoll,
que no hi hagi cap sadoll
que li aprofit
i que vagi cos pansit
i panxa prima,
i s’assemblarà a la llima
de l’argenter.
Ella d’això en va fer
un llegatari;
quasi no fou necessari
escorxar-lè,
la seva xuia va esser
en es bordell.
Salaren sa seva pell
per fer un coixí;
jo en veritat ho puc dir,
que m’hi trobava.
En Pere qui glaçat ’nava
contra sa perla,
i va veure aquella gèl•lera
allà escorxada,
qui tenia una espinada
que feia tai,
diu: -Jo no havia vist mai
tanta magror!
Això és bo pe rtirar-hó
an es paiàs.
Jo no crec que cap milà
ho aixecàs!-
Dia vint-i-un de juny
vàrem fer sa codolada.
Tots es qui l’han escoltada
teniu es nas com es puny.
Tradicionari de Mallorca
