Ja veig la que em dóna vida;
ja veig la que em fa penar;
Déu la guard de trabucar,
que no mos escamp la comida!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Sóller
Camp Semàntic
Alegria, Amor, Desig, Déu, Devocionari i advocacions, Dolor i plany, Estimació i afecte, Felicitat i goig, Festeig, Passió i enamorament, Relacions de parella, Salut i malaltia, Sentiments, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
2949
Volum
I
Núm de pàgina
175
Interpretació
En veure la seva estimada sent alegria i dolor a la vegada. Fa una advocació a Déu perquè la protegeixi sempre; que no caigui en cap mal; i que no els falti mai menjar.
Altres cançons relacionades
Enc que canti, tenc lo cor
que de tristor casi plora;
lo meu bé, si anau a fora,
jo vos comanaré a Déu.
Jo cant i tenc lo cor meu
que de tristor casi plora;
amor, si us duen enfora,
jo vos comanaré a Déu.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Tradicionari de Mallorca
