Tenc un estimat que té
una oreia esforreiada
i sa vista un poc girada,
i llavò no ralla bé.
Tonina-Ignàcia, tu enganes
En Llorenç, que és amic meu.
Mereixeries de Déu
un any i mig de quartanes!
Torna-te’n i digues-lí
que no hi puc anar, per ara:
que primer s’ha de reblir
es clots que té per sa cara.