Estimat, pena em donau,
molta pena i cativeri,
jo volria esser a s’imperi
d’allà on vós habitau.
Enc que rebent tot el món,
lo que dic s'ha de seguir.
Jo ric amb sos que hi ha aquí
i sospir p’es qui no hi són.
¿D’on veniu vós, lo meu bé,
que d’enyorança som morta?
¿Veniu de fora Mallorca?
no em parleu en foraster.