Es dia que plou i trona,
s’aigo sol fer saragai.
Jo no em cansaria mai
de rallar amb s’amor bona.
Com dins Sineu entraré
qui veuré la mare mia,
amb moltíssima alegria
ses mans li aplegaré.
I ella me dirà:-Ma fia,
¿que no t’has campada bé?-
Jo respondré i diré:
-Així com millor poria.
Vaja, no sies somera!
Estalvia es conversar,
que en haver de festejar
ja no tendràs conversera.