Ja sé que ta mare ha dit que no em volia per nora: jo no vui esser sa dona d’un homenet tan petit1
Nores
Artà
Un dia devora es foc uns faldons m’apedeçava, un pam i mig ne mancava i jo ho vaig embeure un poc.
M’estimaria més seure a’s costat d’una fadrina que no aficar-me una espina i no la’m poguessen treure.
Sa tonada de sa son l’havien arraconada; a Llucmajor l’han trobada i ara la fa tothom.
