Des que no puc sebre noves,
garrida, de lo meu bé,
m’aconhort veure es fasser
de davant ses cases noves.
Si jo, per esser casada,
no m’hagués de devertir,
la gent diria de mi:
“¿tan jove i tan retirada?”
-Adiós, figueraleres,
-Adiós, festejadors.
-Tirau, acompanyau-mós
fins en aquelles barreres.
-No és que no en tenguem quimeres,
però és massa escandalós.