Ja no hi ha temps que no torn,
i aquest no tornarà.
Si cantó he de voltar
per jo venir-te a cercar,
sa poca barba que et dà
quan Déu te principià
ja t’haurà tornada blanca.
No et ´namors d’aucell que canta
a’s capdamunt de sa branca,
perque, si s’alè li manca,
ja no el tornarà cobrar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Amor, Desamor i ruptura, Déu, Edats i cicle de la vida, Ocells, Relacions de parella, Religió i creences
Mètrica
7a7b7b7b7b7b7c7c7c7c7b
Rima
Mixta
Versos
11
Núm de glosa
4392
Volum
I
Núm de pàgina
257
Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Enc que canti, tenc lo cor
que de tristor casi plora;
lo meu bé, si anau a fora,
jo vos comanaré a Déu.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Tradicionari de Mallorca
