Ja no hi ha pena més trista

Ja no hi ha pena més trista
que no tenir què menjar,
o sa d’un qui ha d’esperar
que li dóniguen sa mà
perque ha perduda sa vista!

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Fam, desanament

Poble

Artà

Núm de glosa

190

Volum

III

Altres cançons relacionades

No és afronta sa pobresa
per tot vivent cristià.
Quan morí es meu germà
deu infants te va deixar:
per tu és estat i serà
sempre sa millor riquesa.

Noltros cinc som d’ets Olors
i hem vengut a beneir.
Mos posam, per fer més fi,
tots troques i mocadors
i un bon dogal curiós
i verga per pegar-lí.

Amb so rallar que tu fas,
com que la’m tengues segura.
No sies tan criatura
que, per sa teva figura,
de sa casa me n’anàs!