Ja no en teniu sinó anit i demà vespre una estona, de jeure dins aquest llit de sa cambreta redona.
Benestar. Descans. Dormició
Llubí
En Bonjesús Miravell, des que som nat, és mon pare; ja n’era morta mu mare quan se va casar amb ell.
Erri, somereta, ’nirem a Son Verí a veure sa madona que ha bolcat un niní. Errí, errí, errí!
Ses joves de Vilafranca, quan no tenen res que fer, se’n van a un garrover a engronsar-se a una branca.
