Un temps me pensava esser
genre de madò Monroia,
i ara, per una micoia,
sa fia no em va voler.
Una rosa de cent fuies
sempre l’he vista esfuiar.
Ai, Beleta! Si no mudes,
En Juan no te voldrà.
Vós me deis que, en `ribar s’hora,
que me donareu sa clau.
Com m’heu de mester em cercau,
però dies de sarau
me feis sa de més enfora.