Anit passada el cor meu
amb mu mare plet tenia:
li vaig dir que li duria
una nora de Sineu.
Ella em va dir: -Oh fii meu,
sols que facis es gust teu,
du-la’m d’onsevuia sia!

A S’Estorell vaig anar
a una consemblant guerra.
Per la dreta i per l’esquerra
molt me varen bombejar
i no em pogueren tomar
d’es castell cap cantó en terra.

Ses guerreres les me pas
p’es tacons de ses sabates.
Debades ne fas bravates:
si jo el vui, tu no el tendràs!