Fosses vengut quan jo duia
sa clenxa a tres sementers,
un de guapo i s’altre més!
Feia enamorar quisvuia.
Ella menja metles, metles,
sense tenir ametlerar.
Ara he arribat a afinar
de Son Cigala ses cel•les.
Treu més un card girgoler
de dins es camp de Garonda
que sa cera que per fondre
fa dins Campos un cerer.