I
Me colg en aquesta nit:
Vós sabeu si em llevaré.
amb Vós me confessaré
ses meves culpes i pecats.
Cridaré per testimoni
Sant Francesc i Sant Jeroni
i la mort i passió.
Si em moria aquesta nit,
que me valga per confessió.
II
Àngel de la guarda mia,
vós qui sou mon defensor,
defensau-mos d’aquest traïdor
que mos persegueix nit i dia.
III
Mare de Déu del Roser,
si aquesta nit me moria,
sa meva ànima vos entrec
que la’m confesseu,
que la’m combregueu,
que la m’extremuncieu,
que la m’enterreu
a lloc sagrat,
que me perdoneu
ses meves culpes
i els meus pecats.
IV
Senyen el llit fent dues creus.
A la primera diuen:
Sant Antoni, / feis fugir el dimoni +
A la segona:
Sant Matgí,
feis fugir el verí.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Religioses
Artà
Assonant
22
IV
Antany, aquestes saons,
mu mare em va desmamar,
Som tan fort amb so glosar
com un vaixell a dins mar
que està per a pelear
amb mil i cinc-cents canons.
Me n’anava per una camí;
la Verge Maria encontrí;
seia dalt una pedra mabre
i el Bon Jesuset hi anava:
-Mare mia, ¿què feis aquí?
-O Fillet meu dolç i amat!
Aquesta nit he somiat
que vos havien encreuat
braços estesos en la creu!
-Mare mia, veritat és.-
Qui dirà aquesta oració
tres pics en sa nit,
tres pics en so dia,
guanyarà tant de perdó
com gotes d’aigo hi ha a la mar
i fuies d’abre hi ha a la terra.
Comanau-vos a Sant Lluc,
que s’amor no se floresca;
fadrina que no festeja,
sempre du es davantal brut.