Si tenia bona veu,
tot lo dia cantaria;
s’estimat me sentiria
d’es garrover de S’Hereu.

-Bon al•lot, ¿què fas aquí,
amb sa pellissa roada?
-Guard una trutja travada,
un porc i un porcellí.
-Porqueret de sa pellissa,
es temps que seràs porquer,
no guanyaràs cap dobler
i aniràs descalç a missa.
-Heu sortit molt furiós
anant quantra los porquers!
Jo guanyaré més doblers,
deixant es verro només,
en mig any, que vós en dos!
-No me tornaré posar
amb al•lots que no conec,
perque qualcuana me’n bec
que p’es coll no em pot passar!

Sa teva sabiduria
jo la t’he de capturar.
¿Quina cosa al món hi ha
que neix i es torna ofegar
entre les onze i migdia?
-N’és com la fruita vedada
de l’hort de Getzemaní,
i es qui la va recoir
és Adam, el nostro pare.
I lo que em demanes ara
n’és l’hostia consagrada
que, com prou l’han contemplada,
neix i se torna morir.
I si dius que no és així,
per anit ja l’hem volada.