Hòstia consagrada,
en bones mans t’has posada,
tota feta de carn i sang;
la meva ànima vos coman,
que en el cel sia portada.
Oh càliç, tan divinal,
sang preciosa de Cristo,
no permeteu que jo visca
ni muira en pecat mortal.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Oracions
Manacor
Assonant
87
III
Se sol dir en el moment de la consagració.
¿Me vols dir quin plat hi ha
que tothom menja a voler
i el se’n tornen dur tan ple
com abans de començar?
Un plat de caragols.
Un pobre passa serena
rompent mànecs, d’acalat:
també les passa un soldat
si els hi rompen dalt s’esquena.
Cara bruta, cara lletja,
de mi tant de mermular!
Jo n’he d’arribar a menjar
pebres frits amb so teu fetge.