Un mul vei s’assoleiava
vora ses coves d’Artà
i Napoleon hi va anar
carregat d’herba cuquera
que havia fet damunt s’era
un matí de juriol
antes de pondre-se es sol
per devers Cala Figuera.

El senyor batle no vol
que per vila em devertesca:
deu voler que me floresca
tapat davall es llençol.

Pensau-hi primer, garrida,
i llavò es sí ja dareu;
no vos ne penedireu
de ca vostra haver sortida.