Jo tenc una fauç de ferro
i l’he dentada d’acer.
Sa meva guerrera té
un estimat falaguer
i alegre com un enterro.
Abans d’es foc estar encès,
aigo hi haguesses tirada;
i ara que fa flamada,
tirar-n’hi no val de res.
A Carrutxa pa i ceba
dóna a la comunidat.
Que hi estic, d’encarrutxat!
Mai més m’hi tornaran veure.