Homo petit i ruat,
¿què tens de mi, que tant xerres?
Jo em pens que a ses teves terres
no s’hi fa xeixa ni blat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Terreny; terres
Poble
Inca
Núm de glosa
1134
Volum
II
Altres cançons relacionades
Encara que em devertesca,
dins mon cor tenc la tristor.
Que és de mal tenir amor
i un altre la posseesca!
Anem-hi, Na Montserrada, i veuràs tot lo que hi ha,
que diuen que hi ha una llàntia a cada cantó d’altar.
I ne són de plata fina, fora d’una que n’hi ha
que és la llàntia del Rei moro que mai l’han vista cremar.
Un pic la varen encendre i l’àngel del cel baixà:
-Apagau aquesta llàntia que la fi del món vendrà!-
A baix d’aquella muntanya, tot són roses i clavells
per guarnir aquella llàntia del Santíssim Sagrament.
Una panada o flaó
mos ha de dar sa madona;
sobrassada també és bona
de cal senyor regidor.
Tradicionari de Mallorca
