A la vorera de mar, hi ha una donzella,
que brodava mocadors blancs per la reina.
Quan el tengué mig brocat li faltà seda.
-Mariner, bon mariner, portau-me seda.
-¿Quina seda vol vostè? ¿blanca o vermeia?
-Vermeieta la vui jo, que és la més bella.
-Entrau dins la nau, entrau;
anem a‘s mig de la mar triareu d’ella.-
Quan foren a dins la nau la nau fé vela, i s’adormí ella.
Amb el cant del mariner se desperta ella.
-Mariner, bon mariner, portau-me en terra,
que les ones de la mar me donen pena.
De tres germanes que som, som la més bella.
Una es casada amb el Rei; s’altra princesa;
i jo, pobreta de mi, marinereta.
Una du sabates d’or; s’altra, de perles;
i jo, pobreta de mi, duc xinel•les.

Vaig servir a s’artilleria
i me varen fer ranxer;
robava tot quant poria;
¿no trobau que feia bé?

Quan s’al•lota se morí,
jo era a pescar de canya.
Un amic meu va dir:
-Baltasar, ¿què fas aquí,
i han d’enterrar Na Guganya?-
Jo ja vaig esser partit,
corrents, com un ca llebrer.
Com vaig esser an Es Pujols,
que vaig sentir repicar:
-Ara duen a enterrar
sa prenda d’es meu consol;-
Com vaig arribar a ca meva:
-Treis-me es vestit de dol,
que a s’enterro tenc d’anar.-
Ja la treuen de ca seva
i le duen a enterrar.
Sa mare la va besar:
-Adiós, fieta meva,
aquesta hermosura teva
pols i cendra ha de tornar!-
Com fórem enmig de plaça,
jo me vaig posar a resar;
tot es camí d’es fossar,
una salve a cada passa,
i usant d’aquesta traça,
al punt arribàrem allà.
I quan vàrem arribar,
que en vaig descobrir sa fossa,
foren ses penes més grosses:
ja l’havien d’enterrar!
Jo mateix li vaig llevar
coixineres i llençol,
i això em serví de consol,
es porer-la arreglar
Com ella va estar arreglada,
la vaig ‘cabar de servir
i a sullanos jo vag dir:
-Ara, està enterrada aquí
sa prenda d’es meu consol.